Primera Junta

Seguint els paràmetres d'actualitat que caracteritzen el periodisme, vet-ho aquí la crònica de la primera Junta de la Facultat de Comunicació, una setmana més tard de quan va passar.

Aquesta crònica és possible pel fet que vam aconseguir una absència justificada d'un membre electe de la Junta i, així, un membre del Tripiartit (jo) va poder exercir de suplent. La nostra bruta artimanya va reeixir en el moment que vam trucar cinc minuts abans de la Junta al juntari en qüestió per avisar-li que havien ingressat la seva mare a l'hospital. El resultat no va ser l'esperat, ja que el pobre xaval era orfe i, en comptes de córrer ràpidament cap a l'hospital per visitar la seva suposada mare, es va tancar al lavabo a plorar les seves penes recordant la solitud manifesta en la que es trobava. Nosaltres vam aprofitar-ho per robar-li la cartera (s'havia deixat la jaqueta al bar, lloc on es trobava en el moment de rebre la trucada) i vam enviar un representant del Tripiartit (jo) a suplir-lo a la Junta.

La nostra concepció de la Junta no fou exactement la que esperàvem, ho vam veure poc després d'entrar a la sala on s'havia de realitzar la reunió, en veure que no hi havia homes i dones fornits i calents al terra demanant sexe en quantitats industrials (primera hòstia de la tarda: a les Juntes no s'hi fan orgies); tampoc hi vam poder veure pinyates penjades a les parets (segona hòstia: a les Juntes no hi ha gominoles gratuïtes); malauradament, tampoc vam poder divisar bitllets repartits pel terra exclamant a crits ser recollits de forma coherent i responsable, fruit de desviacions a l'hora d'adjudicar obres (tercera hòstia: ni la Junta ni la Facultat estan dirigides per convergents); i tampoc vam poder veure la Carmen de Mairena en zel esperant besar amb llengua a tots els juntaris de la Facultat (primera i única alegria de la Junta).

És a dir, que els juntaris van estar quatre hores i mitja debatint temes tan banals com els horaris i dies lectius i d'exàmens o el Pla de Bolonya. A causa de la commoció, el xoc i el desengany patits (tot a la vegada) no vam proposar cap de les mesures que havíem promés durant la campanya (veure primer post del blog "Eleccions a Junta"), però això ja no tornarà a passar a la propera Junta. En ella, directament, no hi assistirem (que n'aprenguin!)...

Vinga, maleïts electors que gairebé ens fiqueu en aquest infern anomenat Junta, salut i força al canut!