Andorra ja és nostre!

Diumenge passat van tenir lloc les eleccions andorranes i, com no podia ser d'una altra manera, el candidat pel qual apostava el Tripiartit es va erigir coma vencedor, fregant la majoria absoluta!

La nostra proposta era el Partit Liberal Andorrà (PLA), liderat per Albert Pintat i que ja havia governat Andorra l'anterior legislatura, i aquest cop ha aconseguit 14 dels 28 representants a la Càmara Andorrana. Cal destacar el mèrit d'un partit per guanyar a Andorra dient-se PLA, que és com si a Madrid guanyés un que es digués MAR o com si als Estats Units guanyés el PAU. Malgrat tot, ja s'ha demostrat que el tema de les sigles no influeix gaire a l'hora de votar, perquè els bascos, essent com són, en comptes de votar al PNB (Pene Bé) haurien de votar al PNPM (Pene de Puta Mare).

Malgrat tot, potser hauríem d'aconseguir que el nostre lobbie internacional faci guanyar algun partit de centre o d'esquerres, que amb les victòries del Ràtzinger Z i del Partit Liberal Andorrà els sectors progressistes ja comencen a pressionar...

Vinga, pòtols amb els comptes als bancs andorrans, salut i força al canut!



Dient-se, com es diu, Albert Pintat, la broma era inevitable...

ATENCIÓ: EXERCICI DE CLASSE (Comentar Vilaweb)

Aquest post també està escrit especialment i amb un profund respecte i admiració pel gran José María Perceval Verde, qui em puntua el blog en particular i l'assignatura en general.

Vilaweb (www.vilaweb.com) és un distribuïdor de notícies molt complert, amb una especial sensibilitat cap a l'entorn municipal dels pobles de Catalunya i les ciutats més importants de la resta de Països Catalans; tot i que també hi trobem notícies de caire més general, de tot el país, l'estat o el món, amb prevalència de les de contingut polític.

De Vilaweb cal destacar la forma de publicar les notícies: es caracteritza per sintetitzar molt els fets i, a més, proporcionar vincles que redireccionen a webs on es pot cercar una informació més completa de la notícia. Aquesta és una fórmula que, segons el meu parer, hauria de ser a la que tendissin els diaris genèrics en línia. Malgrat tot, també ofereixen articles d'opinió i reportatges més complets, però sempre presentant més links per obtenir més informació del fet explciat.

Així mateix, Vilaweb manté vincles amb l'editorial que comercialitza El Punt, El 9 i Presència, entre altres, la Coordinadora de Mitjans SA (n'allotja algunes webs i ofereix les seves notícies); també amb l'agència de notícies American Press (li permet presentar, amb gran rapidesa, els darrers fets ocorreguts); i, en alguns aspectes, amb l'Avui, com, per exemple, en la gestió de l'enquesta de la plana, que es pot votar des de Vilaweb o des de l'Avui i els seus resultats apareixen en ambdós mitjans.

Així mateix, la línia editorial del portal és força catalanista i d'esquerres, però això es nota més en la selecció de les notícies i els anunciants que en el tractament de les primeres.

Així doncs, Vilaweb és un proveïdor de notícies molt complet, amè i àgil, idoni per estar informat i aconseguir vincles cap a altres webs per tal d'aprofundir en el tema desitjat.

ATENCIÓ: EXERCICI DE CLASSE (comentar blog)

És a dir, que no cal llegir-lo si no s'és en José María Perceval Verde, persona a qui admiro, respecto, idolatro i, sobretot, em puntua les intervencions.

Tot navegant per la xarxa, m'he trobat amb un blog titulat "El Viajero Invisible" (http://viajeroinvisible.blogspot.com/). Aquesta és una vitàcora literària, amb poemes i escrits fornits de lletres i recursos lingüístics i estilístics. No jutjaré si són bons o no (segons diu el seu pare en un comentari, sí que ho són), però el que és innegable és que hi ha escrits que són MOLT llargs. Sacob Nielsen s'estiraria els cabells si llegís algunes intervencions: aquestes trenquen del tot la norma que l'ús de l'scroll hauria de ser innecessari a l'hora de llegir un escrit. Línies, línies i més línies d'un rococó carregat inunden el blog. Molt maco si està dirigit a internautes massoques de literatura i amb ganes de quedar-se amb els ulls més vermells que després d'una dutxa de clor. Sé perfectament que jo tampoc inserto posts gaire curts, però jo no sóc ningú per criticar-me, doncs això és feina dels altres. Almenys, aquesta pràctica consistia en fer una crítica d'un altre blog, no del propi (excusa de mal pagador?, doncs ja pot ser!).

Els blogs haurien de contenir notícies o comentaris breus, per poder-se llegir de forma amena i retallada (ara un tros, després un altre...). Precisament per això, els llibres en línia, tot i ser gratuïts, no tenen l'èxit que podrien: no és còmode llegir molta estona seguida davant una pantalla; i, consegüentment, la gent prefereix pagar i comprar-se un llibre que no pas fer una lectura directa i gratuïta per internet. No és d'estranyar, doncs, que al blog abans citat, hi hagi més comentaris en les intervencions curtes de l'autor, perquè més gent se les llegeix. Els grans trets generals que haurien de regir l'estil d'escriptura als blogs hauria de ser l'amenitat (qualitat d'amena?) i l'agilitat. Les complicacions innecessàries i les llargades excessives fan mal a la vista. Com a mínim, en cas de fer un escrit massa llarg, s'haurien d'assenyalar les parts més importants d'aquest (amb un altre color, lletra més grossa...) per tenir referents i una major bellesa visual (això sí que ho faig, veus?).

Així, doncs, aquí ho deixo, intentant aplicar, d'ara en endavant, tot això explicat!

Adéu siau, gran guru dels gèneres informatius i narratius en premsa, José María.

Sí, sí, sí, entrem a la Francofonia!

Des del Tripiartit estem superant-nos, cada dia més!

El que ara revelaré és un secret, però com que aquest blog no el llegeix ningú, no passa res: nosaltres escrivim les declaracions que ha de llegir el Molt Honorable Pasqual Maragall. Allò del 3%, del "souflé", de la vaselina, del federalisme del PSC i que havia deixat definitivament la beguda, ho vam escriure nosaltres!! I perquè creieu que al govern actual li diuen el Tripartit? Perquè té tres partits? No, home, no! Perquè es van copiar el nostre nom, però variant-lo una miqueta, perquè no es notés tant...

El que passa és que tampoc costa gaire controlar el nostre amic, el "Pasquis Pastis" (així li diem els colegues), simplement li hem promés que organitzaríem unes Olimpíades a la Facultat de Comunicació de la UAB (usant, com a centres auxiliars, els camps del saf), pel 2016, i que li deixaríem fer-se fotos amb els reis quan vinguessin. Llavors, vam guanyar-nos la seva confiança i, des d'aleshores, ens deixa escriure-li els discursos. Ens encanta veure la cara que fot l'Iceta o el Montilla quan, l'endemà de sortir a la tele, han de sortir a corregir-lo, hahaha!

Els altres líders polítics catalans també són objecte de la nostra imaginació, però no cauen tan ràpidament a les trampes. Malgrat tot, hem aconseguit organitzar-li al Carod un bonic viatge a Perpinyà, a principis d'any, i hem presentat una querella ben formosa de part d'en Mas, contra en Maragall, que després va haver de retirar inventant-se excuses originalíssimes.

És que som uns catxondos!

Malgrat tot, el tema d'entrar a la Francofonia no era broma, sinó una concessió als nostres sectors més conservadors. Sí, sí, ja sabem que els conservadors odien França, però és que no ens referiem al famós estat jacobí del nord, sinó que la proposta era entrar a la "Franco ponía", però el carallot del Maragall va llegir-ho malament. La "Franco ponía", per aquells que no ho sàpiguen, és un conjunt d'escoles de caire més aviat falangista - feixista - franquista, que inculquen la ideologia unitària a la quitxalla, des de ben petitons. Ve a ser com una mena de escola "La Bressola" de la Catalunya Nord, però totalment al revés. Malgrat tot, els colegis de la línia "Franco ponía" tenen poca implantació a Catalunya i la nostra idea era donar-los-hi un cop de mà per ajudar-los a introduir-se al país. Quina llàstima que en Pasquis ho llegís malament! Si hagués llegit "Franco ponía" en comptes de "Francofonia" no hagués passat res i ens haguéssim estalviat tot aquest merder, a part de tenir controlats els nostres sectors més reaccionaris...

Per qui vulgui saber més sobre aquesta línia educativa, heu de saber algunes de les pràctiques que duen a terme: la professora se saluda "Hail Lehrerin!" (amb el braç dret alçat), totes les classes són en "cristiano" i per a "cristianos", s'organitzen campionats, a l'hora d'educació física, de pegar al negre (guanya qui aconsegueix fer-li saltar més dents amb un bat de beisbol; i la mitja ve a ser de 7 dents per cop al curs P-4), classes pràctiques de crema de senyeres, classes de metrosexualitat (t'ensenyen a rapar-te el cap amb maquineta i a fotre cara de mala llet constantment encara que t'acabi e tocar la loteria) i, finalment, classes de sexualitat (un curs sencer per explicar perquè la forma de sexe més agradable per la dona és la violació i perquè quan diuen que "no" és que "sí" i quan diuen "sí" és "sí" i quan diuen "no ho sé" és "sí" i quan diuen "para, mamón, em fas mal i no en tinc ganes" diuen "més fort, sisplau!" i altres).

Bé, seguirem intentant-ho, a veure si el proper cop... Potser, finalment, colem això al discurs del Piqué, però aquest seria "recurso fácil" (impossible que falli) i a nosaltres ens agrada menjar-nos el tarro.

Vinga, colla de freaks i enemics de la pàtria única, salut i força al canut!

El Nou Papa formava part del Tripiartit!

Notícia bomba: ningú no ho sabia, però Ràtzinger Z, el nou Papa, pertanyia a una llista encoberta del Tripiartit per controlar la comunitat religiosa catòlica. El ja ex-cardenal havia estat fitxat per la nostra coalició a finals de la setmana passada i els tres membres fundadors del partit ens vam encarregar de la seva exitosa campanya.

Entre les accions destacades, nosaltres vam organitzar la penjada de cartells (on hi sortia en Ràtzinger Z amb boina, bufanda, ulleres fosques i una pistola de balins), li vam redactar les promeses electorals (la primera cció que duran a terme serà canviar tots els arbres i arbusts del voltant de la Capella Sixtina per plantes de maria), vam preparar-li el ball amb el Carlinhos Brown que tingué lloc al centre del Vaticà (el Clos, evidentment, s'hi apuntà), li vam aconseguir una audiència privada amb Deu Nostru Sinyor (que li transmeté la necessitat de renovar la secció X del videoclub celestial) i vam destapar els draps bruts dels altres candiats (Actimels robats al supermercat, xocolates acceptades a desconeguts, converses amb ETA a Perpinyà, pel·lícules tornades sense rebobinar al videoclub...).

Aquesta és una primera acció, per aconseguir anar copant els llocs de poder del món mundial: primer era el Vaticà; aquesta cap de setmana, el Principat d'Andorra (hi ha eleccions); després, la secretaria de Xorrades Variades de l'Ajuntament de Sant Hipòlit; més endavant, la sots-direcció del diari New Porc Times (especialitzat en aspectes porcins); i, així, anar copant llocs de poder, fins aconseguir, finalment... entrar a la Junta de la Facultat de Comunicació! Hahahahaha! "Tiembla, mundo fecundo, el Tripiartito ya está aquí!" (quan em surt la mala llet, parlo castellà)

Apa, pobres, mortals, salut i força al canut!

Gran èxit de la coalició Tripiartit

Som la polla!

Ahir, com suposo que no sabreu, van ser les eleccions a Euskadi. Sé que ni tan sols ho recordáveu, ja que estàveu pendents dels resultats de les eleccions a membres de la Junta de la Facultat. Després de tantes nits sense dormir, ja us podem confirmar els resultats d'aquests comicis: no ens hem menjat un rosco!

Gran èxit de la coalició estudiantil, sense precedents! La llicenciatura de periodisme tenia reservats 12 membres a la Junta i s'havien presentat 17 candidats; és a dir, que s'havien de quedar al carrer 5 candidats. Doncs bé, la coalició del Tripiartit ha aconseguit copar 3 d'aquests 5 llocs de prestigi, un 60% del total. En altres paraules: ostentem la majoria absoluta de l'oposició extraparlamentària! Som uns putus cracks!

Ara mateix, estem negociant amb el Partit Comunista de les Terres Periodístiques una aliança per tal de ser el braç armat d'aquesta organització, que sí ha aconseguit entrar a la Junta. Si fos així, ens passaríem a dir TETA (Toy Estresao de Tanto Ablar).

Ja us informarem de com evolucionen les negociacions. L'alternativa, seria assassinar a cinc membres de la Junta, ja que, actualment, ostentem el càrrec de membres suplents d'aquesta.

En fi, que pensem gestionar amb la seriositat que ens caracteritza la confiança que els electors han dipositat en nosaltres. No us defraudarem! De moment, volem presentar a la comissió de membres suplents de la Junta (recordem que controlem un 60 % d'aquesta) el nostre Estatut Sorrinanista, el Pla Minibar-Etxe, encara en fase de redacció.

Vinga, salut i força al canut!

Eleccions a Junta

Ei, companys!

Ahir van ser les eleccions a la Junta de la Facultat de Periodisme de la UAB. La candidatura a la qual pertany l'editor d'aquest blog, el Tripiartit, va congregar tres persones que no tenien ni punyetera idea de què és la Junta i, com seria d'esperar, suposo no vam treure cap representant, en espera de la publicació dels resultats.

Les nostres propostes, agosarades, anaven des de canviar els arbusts del voltant de la facultat per plantes de maria, usar les aules buides com a meublés gratuïts i d'ús múltiple, realitzar totes les classes en aranès (per evitar conflictes lingüístics català - castellà), il·legalitzar candidatures de cara a les properes eleccions, per poder sortir nosaltres IMPEPINABLEMENT i mantenir-nos al càrrec fins la nostra jubilació (cobrant comissions de molt més del 3%) i moltes altres accions sempre pensant en el bé dels futurs periodistes.

Quan sapiguem els resultats, ja us avisarem; però, en el cas que algú de nosaltres hagi entrat a la Junta, ja cal que tremolin. QUE N'APRENGUIN!

Apa, que vagi bé, salut i força al canut!